"El temps a mitges, de Xavier Gimeno és una novel·la escrita amb l'alè i l'ambició de les grans obres. Aquesta és la història d'una ciutat (Sitges) i d'un país (Catalunya), des dels inicis de la dictadura franquista fins als nostres dies, a través d'uns quants personatges memorables: Nèstor Varela, que va acumular més poder del que era capaç de suportar, Núria Pelegrí, que va cometre l'error d'estimar en excés la vida; Mani, que va embogir perquè sabia el que no havia de ser sabut; Tomàs, que va viure per saber-ho tot i tanmateix ser incapaç d'explicar-ho.... Vibrant, bella i commovedora, El temps a mitges situa el lector davant d'uns dilemes personals i col·lectius absolutament vius a la societat catalana, l'enfronta amb una escriptura tan brillant com eficaç, i revela Xavier Gimeno com un dels novel·listes en llengua catalana més interessants d'ara endavant. 
Poesia En Jaume C. Pons Alorda escriu obsessionat per les màquines de la carn i la puixança seminal, escriu Felip Demaldé al seu pròleg a aquest Cilici. És una observació oportuna: el lector es troba en presència d'un llibre d'una potència extraordinària, equivalent a la potència amb què es manifesta la vida en la carn humana. Per a Jaume C. Pons Alorda, res del cos no li és aliè: i l'ejaculació, la carícia, l'exploració dels propis intestins, la descomposició o la transformació en arbre són formes -les més altes, les més certes- de coneixement.Jaume C. Pons Alorda es posa sota la tutela de poetes com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Andreu Vidal, Àngel Terron, Joan Palou o Miquel Bauçà, i aconsegueix amb Cilici no tan sols retre'ls condigne homenatge, sinó també parlar-hi de tu a tu amb uns poemes escrits a partir de la fe compartida en la vida i en la poesia. Un llibre impressionant.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada