A "El nas de Mussolini" una jove té la missió de matar el dictador Primo de Rivera

Baulenas fa un nou pas en aquesta carrera literària sòlida que va fonamentant novel·la rere novel·la i que, de manera circumstancial o volguda, va alternant obres ambicioses amb d’altres molt més, diguem-ne, lleugeres en el sentit de documentació remenada per aixecar-les, no de qualitat, El nas de Mussolini es podria situar dins el capítol de les d’ambició històrica, tot i que presenta unes particularitats que la fan especial dins el conjunt de seva obra. D’entrada fuig de la condició coral que tenia La felicitat i es mou al voltant de pocs personatges que s’alternen el protagonisme dels capítols per donar forma a una història molt més interior que la resta dels seus llibres. Els sentiments i els pensaments dels actors; una revolucionària que rep l’encàrrec d’aïllar-se en un poblet de muntanya mentre espera l’ordre d’assassinar el dictador Primo de Rivera, el seu pare, la cartera del poble i el seu amant, el cacic de la comarca, es van trenant a un ritme lent, fent d’aquesta la menys trepidant de les novel·les de Baulenas i que, en canvi, va aixecant, maó a maó, sentiment a sentiment, una trama que té molt de psicològica i que es mou en un fons que recull l’efervescència política i social dels primers compassos del segle XX, amb idearis revolucionaris que volien canviar el món.I per sobre de tot, un protagonista inusual i complex, l’espera, el temps, que deixa de ser un fil emocionant i vital de l’esperança i el neguit per convertir-se en una llosa pesant que ofega vides i sentiments, que va matant les relacions alhora que en fa néixer de noves basades en el recel i les mitges veritats i que Baulenas administra amb el mestratge d’un rellotger precís. –Jordi Cervera